Ei companys,

després d'un temps de molta activitat professional i poca com a blogger decideixo tancar el blog de forma cautelar, a l'espera de poder re-empendre'l en un millor moment.

Salut i gràcies

Toni Muñoz

Ho acabo de veure clar

Ho acabo de veure clar. Zapatero no té cap talante, cap mà estesa, Zapatero no té cap suport, Zapatero l'únic que té és la sort que hi manqui una bona oposició a l'Estat. De no ser així, no s'entendria com el president espanyol, des de fa mes i mig sense suports sòlids al Congrés després de pactar a Euskadi amb el PP i fer fóra al PNB un dels seus principals aliats fins ara, aconsegueix aprovar la majoria de coses que es proposa. Encara que siguin les ressolucions del debat de política general. És a dir, les línies mestres que fixa el govern per encarar el que queda d'any. Tothom el critica però ningú fa res. Ningú s'atreveix a votar-hi en contra. Potser per la por a coincidir amb el PP? Aquesta és la principal explicació que hi trobo. La falta d'una alternativa real ens està afectant a tots. Ara mateix, des de CiU et diran que la millor alternativa és un PSOE en minoria amb el suport de la federació. Si no s'ha fet fins ara, per què ens ho hem de creure. Esquerra i Iniciativa amb una presència parlamentària testimonial encara menys. Els partits catalans ja poden anar reclamant que el PSOE té la paella pel mànec i les faves contades. Si no per què el PSOE no canvia la seva actitut amb Catalunya? Per què no fa cas de les reclamacions urgents que fan les formacions catalanes sobre el finançament, rodalies, la gestió de l'aeroport del Prat, etc? Doncs, perquè els socialistes espanyols saben que de la mateixa manera que atorgar als catalans el que ens pertany li treu vots a la resta d'Espanya, a Catalunya NO l'afecta perquè el PP mai aconseguirà treure-li presència. L'escenari que contempla el PSOE es traça amb el mateix patró amb el qual va actuar ahir. Els partits catalans i els catalans sempre li acabaran donant suport perquè com diuen en castellà: "Más vale viejo conocido que bueno por conocer". Doncs això.

Això és un no parar!

Perdoneu perquè últimament no estic escrivint al bloc amb tanta assiduïtat com de costum, però es que estic de CELEBRACIÓ.

Visca el Barça i Visca Catalunya!

¿Ya ha ganado Flo o que?

Parece que Florentino Perez ya haya ganado las elecciones. Todos los medios lo dan por hecho. Incluso tanto que ya hablan de los fichajes que va a traer Florentino. Es impresionante como el mismo periódico que destapó un caso lamentable de corrupción y manipulación de la asamblea de socios del Real Madrid, ahora ya asumen que Florentino será Presidente sin tener en cuenta lo que voten sus socios. Me parece sin duda lamentable. A parte, ¿nadie se acuerda que el que fue definido por Emilio Butragueño como "un ser superior" tuvo que salir por piernas cuando la cosa se puso fea con los galácticos? Por eso, me parece absolutamente patético. En el Barça eso sería impensable.

El fútbol es así...pero que injusto

Viendo jugar al Barça este año, nadie puede cuestionar que está haciendo el mejor futbol de Europa. Su trayectoria está siendo digna de admiración por cualquier aficionado y el carácter que ha imprimido Guardiola le ha dado al equipo todos los ingredientes para convertir lo que, al principio, era una gran plantilla en un grandísimo equipo.
Pero a pesar de todo, nada está decidido. Entramos en la semana más decisiva de los últimos años para el Barça, también la más emocionante. No hace falta decir que todos los culés hubiéramos firmado estar en esta situación antes de empezar la temporada. Líder de la Liga a 4 puntos del Madrid, en semifinales de la Champions y en la final de Copa. Inmejorable.
El único miedo del Barça ahora mismo es hasta donde puede llegar el equipo de Juande. Cualquier otro equipo de la talla del Madrid estaría luchando por el sexto puesto y no quedarse fuera de Europa. Me explico. Ha sido una temporada complícadísima para el Madrid. El Presidente tuvo que dimitir acusado de corromper la asamblea de socios, Bernd Schuster fue destituido porque los resultados estaban lejos de lo que se esperaba y todo eso con una plantilla que dejaba mucho que desear. Los hechos ya los conocemos, llega Juande que a su vez había sido despedido por el Tottenham tras convertir a los Spurs en el peor equipo de la Premier, y el Madrid empieza remontar. Con un juego lamentable y con artimañas de equipo pequeño el conjunto blanco no pierde y encadena 17 victorias seguidas. Lo único conseguido hasta ahora es eclipsar y empañar la gran temporada blaugrana. Dejarán de hacerlo si el Barça gana en el Bernabeu. Ya veremos.

PD: Como son las cosas que hoy ha sido destituido el técnico del Getafe, Víctor Muñoz por perder tres partidos consecutivos. Si Casquero hubiera marcado el famoso penalti contra el Madrid, el Getafe estaría más lejos de los puestos de descenso, no habría encadenado 3 derrotas seguidas y no le hubiera costado el puesto a su entrenador.

RAC1, líders

RAC1 és la ràdio líder a Catalunya. La més escoltada. Segons les dades d’audiència de la primera onada del 2009 de l’Estudi General de Mitjans, 469.000 oients escolten cada dia RAC1.
Per primera vegada en només 9 anys RAC1 és la número 1 en oients i en share.

RAC1, líder de dia i en share

RAC1 supera Catalunya Ràdio, que ha baixat a la segona posició, i la Cadena SER, que se situa en tercera posició. En un any, RAC1 ha pujat un 43% la seva audiència: gairebé 150.000 oients més escolten ara RAC1.
Des de les 7 del matí fins a les 8 del vespre, RAC1 és líder absoluta en audiència: 13 hores consecutives.

RAC1 és la ràdio líder en share: 28,2%. Supera en prop de 6 punts la Cadena SER, i d’aquesta manera amplia el seu lideratge.

El món a RAC1, el programa més escoltat a Catalunya.

El món a RAC1, amb Jordi Basté, és el programa més escoltat de Catalunya, amb 324.000 oients. Són els millors resultats que ha tingut mai. Suma 50.000 oients més que en l’últim EGM.

Els millors resultats per a tots els programes.

També són els millors resultats de la història pel Minoria absoluta, de l’equip de Toni Soler, amb 158.000 oients.

El Versió RAC1, de Toni Clapés, arriba als 152.000 oients, i obté les millors dades d’audiència. El Versió és el programa líder indiscutible de les tardes.

El Tot és possible, líder dels migdies amb Elisenda Camps, suma 89.000 oients.

Els esports i els informatius, líders.

Els programes informatius i esportius de RAC1 també tenen resultats històrics.

El 14/15, amb Isaac Salvatierra, i el 100 metres, amb Gemma Montero, tenen 64.000 oients, i són els més escoltats a la seva franja horària.

La nit a RAC1, amb Rafael de Ribot, obté 31.000 oients.

El Primer toc, amb Raül Llimós, suma 74.000 oients i és el programa esportiu més escoltat de 7 a 8 del vespre, i el Tu diràs, amb Joan Maria Pou, 76.000.

El cap de setmana, audiències històriques.

La primera pedra, amb Jordi Margarit, també arriba a les millors xifres: 92.000 oients; i el Via lliure, amb Marta Cailà, suma 111.000 oients.
A més, el diumenge, el Tu diràs té 85.000 oients i La lliga, amb Xavi Puig, obté 103.000 oients.

El programa Misteris, de Sebastià d’Arbó, que s’emet la matinada del dissabte i del diumenge aconsegueix, els diumenges, un màxim de 12.000 oients.

Ara que s'ha confirmat...

Com que vaig dedicar l'últim post a a Volkswagen, crec que avui que s'ha confirmat la notícia que finalment el ja famós Audi Q3 es farà a Martorell, només vull fer una puntualització. Està bé que la multinacional alemanya hagi apostat finalment per la planta catalana, però no oblidem els costos que això ha tingut. Ahir ja vaig sentir el secretari general d'UGT dient: "A SEAT hem fet les coses tant bé, que ens han donat el Q3". Tant bé? Potser aquest senyor oblida que els treballadors se'ls congelarà el sou durant un any, potser dos. Per tant, que no ho pintin com una victòria dels treballadors, si us plau. Si haguéssin fet les coses bé, l'Audi Q3 s'hauria adjudicat a SEAT sense necessitat de cap esforç per part dels treballadors. Qui ha guanyat és l'empresa que en no desvelar l'adjudicació del tot-terreny ha estat tibant la corda a veure quina planta era capaç de rebaixar-se més. El dilema plantejat als treballadors era: "O us fotem fora o us congelem el sou". Finalment, els congelaran el sou. Per sort, el mal menor. Però que, si us plau, els sindicats no ho pintin com una victòria dels treballadors. Per dignitat.