Quin és el canvi?

Tots vam anar ahir a dormir amb la, per alguns sorprenent i per altres esperada, notícia que Carod-Rovira renuncia a ser candidat d'Esquerra a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya, . Per mi, solució inevitable a un vicepresident desgastat tant al govern com entre les famoses bases del partit. Dic famoses perquè a vegades sembla que ERC sigui la única força amb bases, o potser millot dit, és un l'única formació on les bases tenen força. De tota manera, NO entenc perquè la decisió de Carod té tanta importància. El vicepresident fa anys que s'arrossega pel món de la política i que ha perdut l'energia i l'empemta que el van caracteritzar abans de les errades del primer tripartit. Sorprén que en Carod demani maduresa a un partit quan ell va ser el primer en cometre errors de principiant. Deixa via lliure a Puigcercós per manar al partit, cosa que ja va fer fa uny any. Renuncia a ser el candidat d'Esquerra a les eleccions, molt bé. Però el que més em sorprèn i fa que no entengui quina és la novetat d'aquest gest és: Carod vol continuar sent l'home fort al govern i que Puigcercós sigui l'home fort del partit. Aleshores no canvia res, seguiran com fins ara. L'única novetat és que el sector carotista deixa de posar pals a les rodes perquè Puigcercós agafi completament les regnes del partit. Molt bé. I què? Tot sembla indicar que Carod no vol deixar la poltrona invisible de vicepresident del govern de la Generalitat. (Que no pas vicepresident de Catalunya com ja va corregir en el seu dia el Consultiu). Hem d'entendre que anirà de número 2? Això ja ho veurem, però si és així qui surt guanyant és Carod. Qui era el blanc de totes les dianes de l'actual direcció d'Esquerra era en Carod i, ara, amb el simple fet de fer efectiva una renúncia inevitable ha aconseguit mantenir-se en el poder. Aleshores, quin és el canvi? Que algú m'ho expliqui.