L'Aquila encara tremola

He estat 5 dies al lloc de la catàstrofe, a L'Àquila. Una de les ciutats més afectades i epicentre del terratrèmol de fa una setmana que ha acabat amb la vida de 294 persones.
Gairebé 30.000 edificis han quedat afectats i les fotos i imatges publicades parlen per si soles. Cada història de les 70.000 famílies que vivien aquest poble del sud-est italià és tràgica. En el millor dels casos han perdut la casa. Altres han perdut la casa i la feina. I en el pitjor dels casos han perdut familiars. i amics.
Més enllà dels drames personals que vaig poder veure en els quals no entraré, vaig poder constatar la fortalesa d'aquella gent. En el campament on hi havia unes dues-centes centes hi havia gent que aguantava estoicament haver-se quedat sense res en només 30 segons. Un veí em va comentar: "Forma part de la nostra història. A principis del segle XX, un fort terratrèmol ja va sacsejar L'Àquila i al cap dels anys ens en vam sortir. Ara farem el mateix". Les paraules d'aquell home em van impactar.
Fins al tercer dia no vaig poder colar-me al centre històric de la ciutat, el que els teletips i la televisió asseguraven que era la zona més devastada. Finalment, ho vaig aconseguir. Mentre m'endinsava cap a l'interior de L'Àquila, vaig haver de passar per un pont molt alt que estava tot esquerdat. Després mentre enfilava l'avinguda principal en direcció cap a la plaça principal - el que vindria a ser la plaça de la vila - el panorama era dantesc. Tots els edificis havien estat colpejats pel sisme. La runa s'acumulava als peus de qualsevol edifici. Tots havien quedat tocats. Els murs havien cedit i en molts casos es podia veure l'interior de les llars sense necessitat d'entrar-hi. Era un poble fantasma, abandonat i en ruïnes. El fet que òbviament no hi hagués ningú pels carrers encara impactava més. No obstant, el que més efecte em va fer, va ser que després de gairebé 20 minuts caminant vaig arribar a la plaça. L'Esglèsia no tenia cúpula. El rellotge d'un altre temple del costat marcava les 3:50. L'hora del terratrèmol. L'hora en que es va acabar tot.
Un cop havia contemplat aquella desgràcia, la policia que feien una ronda per tota la ciutat em van fer fóra. Em van dir que el risc de noves rèpliques posava en perill la meva integritat en aquella ciutat on els edificis eren molt inestables. Amb molt bones maneres em van advertir que havia de marxar. Després parlant una estona, ells mateixos - que passejaven tot el dia per la ciutat, evitant els saquejos i alertant a la gent - reconeixen que estaven molt tocats i que no se'n podia salvar res.

Rèpliques

Avui hem sabut que en l'última setmana s'han produït a la regió d'Els Abruços fins a 10.000 terratrèmols. En els dies en que hi vaig ser jo, en vaig sentir molts. Les tremolades éren constants. Tot i això, sobretot en recordo una. Va ser a les 3 de la matinada i em vaig despertar. Tot es movia. Una situació d'impotència t'envaeix en veure que no pots controlar aquell moviment que no saps d'on ve. Finalment vam saber que havia estat el segon més gran que hi hagut. Havia estat de gairebé 5 graus.