El xantatge de Volkswagen

Aquesta setmana la direcció de Volkswagen ha de fer públic quina de les seves plantes fabricarà el nou tot-terreny d'Audi, el Q3. Després de molts mesos de xantatges, veurem qui és l'afortunat. Esperem que després de les dures batalles entre treballadors i empresa, fins i tot entre els propis sindicats, la fàbrica de Martorell sigui l'escollida.
Ja portem molts mesos d'acceptació de la crisi i les grans empreses NO donen per acabat el que ells anomenen "ajustaments de plantilla per causes econòmiques". És a dir, aprofito que tothom sap que estem en crisi per fer fóra els treballador que calgui per tornar a equilibrar la balança dels beneficis com els anys anteriors. Aquest any vindran maldades a nivell de demanda, per tant millor estalviar-me uns quants sous, així podrem aguantar la sotragada a partir dels treballadors que altres anys m'havien fet guanyar tants diners. Sempre m'he preguntat: com pot ser que ara es desprenguin de part de la plantilla i no siguin capaços d'aguantar "el xaparrón" a partir dels beneficis astronòmics que han recaptat durant aquests anys de bonança? Doncs molt simple. Moltes empreses no han fet calaix i l'ànsia de voler guanyar més i més els ha dut a invertir en altres fons, empreses, etc. que els havien promès interessos encara més alts. Quan aquestes s'han enfosat, les altres han caigut amb elles.
Per no ens desviem de la qüestió. Aquest no és el cas de Volkswagen. La direcció va posar sobre la taula una amenaça maquillada en forma de proposta: Si Martorell vol fabricar el Q3, els treballadors han d'acceptar una congelació salarial durant dos anys - és a dir que no se'ls hi apujaria el sou d'acord amb la previsió de l'IPC de cada any - o estaven en perill entre 1.500 o 1.800 llocs de treball. Quina altra opció tenen els empleats? Els sindicats en veure com poden provocar que les llistes de l'atur pujin més, van acceptar la proposta i fins i tot van convocar un referèndum per unificar postures entre UGT i CCOO ja que no es posaven d'acord. Finalment, amb la por al cos el empleats de SEAT acorden acceptar la congelació salarial durant un any a canvi que portin el Q3. Just després, Volkswagen encara tiba més la corda i recorda que va demanar dos anys de congelació i deixar sense garantir-los res. A tot això, el govern espanyol i el tripartit van a reunir-se amb Volkswagen a Alemanya per oferir-los bones condicions per tal que es quedin a Catalunya. La direcció de l'automobilística va passar d'ells.
El tripartit improvisa i reacciona a corre-cuita a l'adonar-se que poden fer fora una xifra rècord en l'empresa que aporta més llocs de treball de tot Catalunya. De fet, sembla una mica extrany que el govern de la Generalitat els sorprengui que una fàbrica de cotxes no aposti per Catalunya. Si Catalunya no ha apostat pel cotxe, com volen que ara apostin per nosaltres? Potser s'ho haurien d'haver plantejat abans, no? Quan es desenvolupa qualsevol política sempre s'ha de pensar amb les conseqüències que pot comportar. Per tant, que ara no s'extranyin.